Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948) és un escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de mig segle. Doctorat el 1982 per la Universitat de Kent, va exercir la docència a les universitats Bayero (Kano, Nigèria) i Kent, on va impartir literatura anglesa i postcolonial fins a la seva jubilació del 2017. És membre de la Royal Society of Literature des del 2006 i autor de nombrosos contes, assajos i una desena de novel·les, entre les quals destaquen Paraíso (1994), nominada per als premis Booker i Whitbread, A la vora del mar (2001), Desertion (2005) i Afterlives (2020). Considerat un dels escriptors postcolonials més rellevants, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2021 per la seva «commovedora descripció dels efectes del colonialisme i la història dels refugiats a l'abisme entre cultures i continents».

Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948) és un escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de mig segle. Doctorat el 1982 per la Universitat de Kent, va exercir la docència a les universitats Bayero (Kano, Nigèria) i Kent, on va impartir literatura anglesa i postcolonial fins a la seva jubilació del 2017. És membre de la Royal Society of Literature des del 2006 i autor de nombrosos contes, assajos i una desena de novel·les, entre les quals destaquen Paraíso (1994), nominada per als premis Booker i Whitbread, A la vora del mar (2001), Desertion (2005) i Afterlives (2020). Considerat un dels escriptors postcolonials més rellevants, ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2021 per la seva «commovedora descripció dels efectes del colonialisme i la història dels refugiats a l'abisme entre cultures i continents».